24 de Setembre: Mare de Déu de la Mercè

993
0
Comparte:
Caratula Merce 1

El dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè és el 24 de setembre.

Llegenda

Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué simultàniament, una nit d’agost de 1218, a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume el Conqueridor.  Volia instar-los a la fundació d’un orde per a la redempció de captius cristians en mans de musulmans. Van fundarl’Orde de la Mercè, els membres de la qual s’anomenen popularment mercedaris. Hi ha constància de l’advocació el 1230 i el primer temple que li fou dedicat ja existia entre 1249 i 1267. Els Goigs més populars que se li canten comencen així: “Dels captius Mare i Patrona…”

La imatge

La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l’orde de la Mercè el 1218. La imatge actual es venera a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè. És una talla de fusta d’estil gòtic del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues. El nen Jesús que té a la falda és d’un o dos segles després. Des del 1637 és copatrona de la ciutat de Barcelona, per un vot que va fer el Consell de Cent si alliberava la ciutat d’una plaga de llagostes. També és patrona de la diòcesi de Barcelona. Durant l’Exposició Universal de Barcelona (1888) fou coronada canònicament com a patrona de la diòcesi.

Difusió del culte

El culte es va difondre durant l’edat mitjana pel Mediterrani. Durant els segles XVI a XVIII, arran de la tasca d’evangelització que van dur a terme els frares mercedaris en terres hispàniques i americanes, es van crear nombrosos convents de l’orde que van convertir la Mare de Déu de la Mercè en una advocació popular.

Els mercedaris

Aquest orde religiós es va fundar el 1218 a Barcelona de la mà de Sant Pere Nolasc, un jove mercader de teles, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l’objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans.

Sant Pere Nolasc, fundador dels pares mercedaris

Els mercedaris es dediquen a assistir els més necessitats a les parròquies, amb l’assistència com a capellans a les presons, a l’acció educativa i assistencial en favor dels joves abandonats, marginats o desafavorits i a les missions.

Orígens

L’advocació de Maria de la Mercè està lligada a la tasca carismàtica de l’orde mercedària, nascuda a Barcelona amb sant Pere Nolasc, el seu fundador, mercader original, naturalitzat ciutadà barceloní. Va saber descobrir el patiment dels cristians captius en poder de musulmans, i es va obstinar, amb un grup de companys, primer amb el seu personal patrimoni, i després recol·lectant almoines, en exercir el ministeri de la caritat exímia: ajudar, visitar i redimir captius.

Quan faltaven diners per comprar la llibertat dels captius, s’obligaven tots a quedar en ostatges, esperant que arribessin els seus companys amb els diners pactats. Si això no succeïa al seu temps, estaven disposats a lliurar la seva pròpia vida. Aquesta caritat suprema va ser una gran novetat i una gran mercè, un gest de misericòrdia. A partir d’aquesta experiència, s’arriba a l’acte fundacional a la catedral de Barcelona -amb la presència de Nolasc i els seus, el jove rei Jaume I i el bisbe Palou- el 10 d’agost de 1218.

Significat de Mercè

És inseparable, en la vida de sant Pere Nolasc, la profunda experiència de Déu i el seu entranyable amor a Maria: d’aquesta conjunció neix l’Ordre de la Mercè per a la redempció dels captius.

La paraula mercè era sinònim, per als medievals, de misericòrdia. La misericòrdia especial de redimir al captiu, gest gratuït ple de compassió cap als privats de llibertat en les masmorres sarraïnes. Aquest terme superava el sentit estrictament «piadós». El fundador, profundament devot de Maria, ha tingut un moment transcendental d’inspiració divina que el va impulsar a fundar l’ordre.

La devoció mariana de Nolasc es tradueix en la seva missió d’actualitzar l’obra de la Redempció. Maria està sempre al costat del Redemptor. La devoció, doncs, a Maria de la Mercè ha nascut a l’Església arran de la missió redemptora dels mercedaris. Es distingeix, certament, en l’experiència fundacional un doble camí: és camí redemptor, per ell s’actua i realitza l’obra d’ajudar, visitar i redimir; i, a la vegada, és camí marià, el mercedari se sap enviat per Maria a oferir la mercè-misericòrdia de la llibertat.

Maria de la Mercè és misericòrdia i alliberament. Aquest és el missatge més profund d’aquesta advocació. Maria s’uneix, d’una manera íntima i visible, a l’obra redemptora del seu fill: ha cooperat, des d’abans de la redempció, amb el seu sí integral, i ha ofert la seva vida sencera perquè el Fill de Déu pogués encarnar i lliurar-se per la reconciliació de la humanitat.

Comparte:

Dejar una respuesta

Si continuas utilizando este sitio, aceptas el uso de las cookies. Más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar